The Simpsons

Els Simpson (en anglès, The Simpsons) és una sèrie nord-americana de comèdia, en format d’animació, creada per Matt Groening per Fox Broadcasting Company i emesa en diversos països del món. La sèrie és una sàtira de la societat nord-americana que narra la vida i el dia a dia d’una família de classe mitjana d’aquest país (els membres són Homer, Marge, Bart, Lisa i Maggie Simpson) que viu en un poble fictici anomenat Springfield .

La família va ser concebuda per Groening i poc després es va estrenar com una sèrie de curts d’animació produïts per James L. Brooks. Groening va crear una família disfuncional i va nomenar els seus personatges en honor als membres de la seva pròpia família, substituint el seu propi nom per Bart. Els curts van passar a formar part del show de Tracey Ullman el 19 d’abril de 1987, però després de tres temporades es va decidir convertir-los en una sèrie d’episodis de mitja hora en horari de màxima audiència. Va constituir un èxit de la cadena Fox i va ser la primera sèrie d’aquest canal a arribar a estar entre els 30 programes més vistos a la temporada 1992-1993 als Estats Units.

Els Simpson ha guanyat nombrosos premis des de la seva estrena com a sèrie, incloent 25 premis Emmy, 24 premis Annie i un premi Peabody. La revista Time del 31 de desembre de 1999 la va qualificar com la millor sèrie del segle XX, i el 14 de gener de 2000 va rebre una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. Els Simpson és una de les sèries nord-americanes de dibuixos animats de més durada i el programa nord-americà d’animació més llarg. El grunyit d’enuig d’Homer «D’oh!» Ha estat inclòs en el diccionari Oxford English Dictionary, mentre que la sèrie ha influït en moltes comèdies de situació animades per a adults.

Informció extreta de: http://es.wikipedia.org/wiki/Los_Simpson

CDC

Bon dia avui també us parlaré del “Club del Chiste”, pero especialment de la seva buscada cançó anomenada Sick of Love. Aqui el teniu el video tan esperat

CDC

Bon dia avui us parlaré d’un programa, anomenat “El Club del Chiste” (CDC). És un dels programes que més m’agraden de la televisió. El donen a Antena 3 durant tots els dies de la semana menys dissabte i diumenge. Com el seu nom indica expliquen acudits  ”chistes”, i estan buscnt el que fa més gracia de tots. Espero que mireu el programa i us rieu una estona

Programa 371

Bon dia, avui us presento el programa, que de moment, és el que més m’agrada de Buenafuente. La part que més m’agrada és la que surt en mcPhantom mireula

Berto Romero

Berto Romero (Cardona, 17 de novembre de 1974) és un humorista català.  Juntament amb Miquel Company i Rafel Barceló, és un dels fundadors de la companyia teatral El Cansancio, amb la qual va interpretar diverses obres per locals i teatres de Catalunya. Més tard passarien a realitzar programes humorístics de ràdio. Va començar a treballar a la ràdio a l’emissora Ràdio 4, en diversos programes, i ha fet col·laboracions en programes de la Ràdio Barcelona, Catalunya Ràdio i RAC 1 entre altres amb el seu grup teatral. Actualment ell i els membres de la seva companyia apareixen a Ràdio Flaixbac, al programa El matí i la mare que el va parir.  Les seves primeres aparicions són en programes de TV3 i més tard com a monologuista en un programa d’El Terrat per al canal privat català 8tv anomenat: Que no surti d’aquí.

Durant el 2007 va realitzar un programa a TV3 anomenat El Gran Què, que va ser un fracàs tant per la cadena com per Berto Romero i va durar menys d’un mes.

Des de l’any 2007 treballa al programa d’Andreu Buenafuente, primer de forma esporàdica quan el programa estava a Antena 3 i, és quan Buenafuente fitxa per La Sexta, quan comença a treballar com a col·laborador principal i guionista. Posseeix una secció pròpia anomenada “Bertovisión”, en la qual analitza tots els mitjans de comunicació, especialment, els escrits i on també, amb més èmfasis, comenta les fotografies. A més també participa amb la “Berto-Mansión”, un projecte en el qual els espectadors poden enviar el que no vulguin o utilitzin perquè es construeixi una casa, en la qual després es gravarien uns capítols de comèdia, donant lloc a una nova secció al Programa “Berto-Mansión: La Serie”. A diferència de la ràdio i el teatre, les seves aparicions en televisió són en solitari.

Aprofitant el seu èxit, a l’abril de 2008 edita, amb Xavi Tribó, el seu primer llibre: Zero estrelles, protagonitzat per un hipotètic crític: Antonín Fajardo, personatge nascut d’una col·laboració radiofònica en el programa La taverna del llop de Ràdio 4.

Durant l’estiu de 2008, va ser el presentador del programa d’Andreu Buenafuente mentre aquest estava de vancances. El nom del programa va canviar a “Buenafuente ha salido un momento” (Buenafuente ha sortit un moment).

La temporada del 2009/10  s’incorpora com a col·laborador del nou programa de tarda de Televisió de Catalunya, Divendres, produït per El Terrat, feina que compagina amb el seu paper a Buenafuente.

text extret de:  http://ca.wikipedia.org/wiki/Berto_Romero

Andreu Buenafuente

Andreu Buenafuente Moreno (Reus, Baix Camp, 24 de gener del 1965) és un presentador, periodista, locutor i productor de televisió català.

Va debutar a la ràdio el 1982, i treballà a Radio Popular de Reus (COPE) i a la cadena Ser durant 20 anys.

El 1992 va debutar a la televisió en el programa d’Alfons Arús “Al ataque” a Antena 3 TV, i més tard com a secundari en el programa de Mikimoto a TV3 on va destacar fins al punt d’obtenir un programa en solitari a TV3 que es va dir “Sense títol”.

Aviat es va convertir en una estrella a la televisió catalana, i l’any següent va repetir amb Sense títol 2; el 1998 el programa de Buenafuente es va dir Sense títol i sense número; i el 1999 va assolir un gran èxit amb La Cosa Nostra. El 2001 va tenir un programa de curta durada que es deia “Em sembla recordar que t’estimo però no t’ho podria assegurar” i el 2002 va aconseguir les màximes cotes d’audiència amb Una altra cosa.

El 2004 va ser fitxat per Antena 3 TV. Des la primavera del 2005 va fer en aquesta cadena un programa nocturn que es deia Buenafuente, que va competir amb èxit amb les Crónicas Marcianas de Xavier Sardà al que sovint va superar en audiència.

L’any 2007, va incorporar-se a LaSexta, on continua fent el mateix programa que feia Antena 3. La seva productora és una de les propietàries del canal.

De la seva productora, (El Terrat), han sortit algunes sèries i programes d’èxit a TV3: “Malalts de tele” (1997), “Plats bruts” (1998), “A pèl” (2002), i “Set de nit”. També ha produït sèries emeses a Tele 5.

Ha obtingut tres vegades el premi Ondas. L’any 2009 li van concedir el Premi Internacional d’Humor Gat Perich.
El febrer de 2010 va presentar en directe la 24ena Gala dels Premis Goya, a Madrid.

Text extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/Andreu_Buenafuente_Moreno

Micky McPhantom

Miky McPhantom (César Miguel Bugni) va néixer a l’Argentina, encara que ja des de molt petit va conèixer el que és l’emigració i viatja amb la seva família a Xile, Colòmbia i Miami. És a Miami on s’interessa pel món de l’espectacle, treballant per a mitjans locals de comunicació per a la població hispana.

El cuquet teatral que comença a nacerle quan compta amb 19 anys el porta a ingressar en una escola de teatre per aprendre les diferents tècniques i estils. Una vegada preparat, va començar a fer gires per Argentina, Mèxic i Colòmbia.
Però a Miky McPhantom el que li cridava l’atenció de veritat era Europa i, en concret, Espanya, on desitjava venir a treballar. Gràcies a la Paramount Comedy aconsegueix un contracte de 15 dies per actuar a Madrid; aquest contracte es prorroga durant 3 mesos i, posteriorment, per a un any més.

Gràcies a «El club de la comèdia», Miky es fa molt popular a Espanya pels seus monòlegs i facilitat per produir sons utilitzant només la seva gola i mans. En els últims mesos, ha estat de gira per diferents teatres de capitals espanyoles fent en directe els seus monòlegs i espectacle sonor, amb gran èxit de públic, que no para d’aplaudir durant tota l’actuació.

Carlton Danceeeee!

Bon dia avui us presentaré un dels meus vídeos preferits de The Fresh Prince of Bel-Air i tracta, d’en Carlton i en Will que esta ballan!

Mireu-lo us pixareu de riure

The Fresh Prince of Bel-Air

Un dels meus hobbies preferits és veure la serie The Fresh Prince of Bel-Air és una comèdia estatunidenca produida per la cadena NBC i emesa entre 1990 i 1996. Protagonitzada per Will Smith, qui interpretava a un noi de Philadelphia que se’n va a viure amb els seus familiars rics de Bel-Air a Los Angeles. Es van emetre 148 episodis en sis temporades.

És una comèdia que conta la vida de Will Smith que arriba a Los Angeles des de Philadelphia, on vivia amb la seva mare, per viure amb els seus tiets rics. El seu oncle Philip Banks és un advocat ric que viu en una mansió amb la seva dona Vivian i els seus tres fills Hilary, Carlton i Ashley i també amb el seu majordom Geoffrey.

Amb l’arribada de Will, la família es veu embolicada en problemes cada dia per la seva culpa. A Will li agrada ficar-se en problemes amb Carlton, que és un “nen de papà” i baixet. El millor amic de Will és Jazz, un noi pobre amb mal aspecte.

Personatges que més m’agraden:

Will Smith (Will Smith):Protagonista principal. Es trasllada de Philadelphia a Bel Air obligat per la seva mare després de ficar-se en problemes. És un noi graciós i senzill, a diferència de la resta de la família. Sempre està ficat en tots els embulls de la casa i en el carrer. És fan de Malcom X. També té molt èxit amb les noies, cosa que fa que en moltes ocasions Carlton tingui enveja. L’aficció per les noies el ficarà en problemes en més d’un cas.

Carlton Banks (Alfonso Ribeiro): Cosí de Will. Tenen la mateixa edat, però és tot el contrari de Will, tant en la manera de vestir com d’actuar. La seva excessiva serietat i correcció fan que Will s’enrigui contímuament. És fan de Tom Jones i ho demostra imitant-lo quan està sol. És el típic nen mimat. Tot i ser molt seriós, es fica molt en problemes, encara que ho acabi pagant Will. Encara que no ho reconegui, considera a Will com un germà.

Text extret de: http://ca.wikipedia.org/wiki/The_Fresh_Prince_of_Bel-Air

La hora de José Mota

Hola, avui us presentaré vídeos d’una serie de televisió espanyola anomenada “La hora de José Mota”. És un programa que m’encanta i que em fa riure molt mireu:

Fa gràcia veritat espero que us hagi agradat. Aquesta cançó la fan en José Mota que fa de Carlos Baute i la Edurne que fa de Marta Sanchez.

Voleu més? Doncs aquí en teniu!

Siiiiiiiii és en José Mota fent de Rajoy en la mítica cançó de Bad de Michael Jackson.

Ara està fent de “el último superviviente” fa molta gràcia

José Sánchez Mota, més conegut com José Mota o el castany de Cruz y Raya (Montiel, Ciudad Real, 30 de juny de 1965), és un humorista i actor espanyol, un dels més mediàtics.

Formava part del duo humorístic Cruz i Raya, juntament amb el seu company Juan Antonio Muñoz. A aquest li va conèixer fent el servei militar el 1985. Es van fer populars a les sales de festes madrilenyes amb el show ‘Cent personatges a la recerca d’humor’. Després de participar en diversos programes radiofònics, com “La Frontissa” de Javier Sardá, van donar el salt a la televisió el 1989 dins del programa Però això què és: un espai de varietats que s’emetia a la Primera els divendres a la nit, on parodiaven la dinàmica d’una emissora de ràdio que combinava actualitat o radiofórmula ( “Cruz y Raya, l’emissora que encara que beu, mai no calla”). D’allà saltarien a la naixent Telecinco al programa Tutti Frutti. Posteriorment, substituirien a Martes y Trece en l’especial de cap d’any de TVE. Des de llavors, han protagonitzat els seus propis programes humorístics a la televisió pública.

Després de més de deu anys de dedicació a Cruz i Raya, tant Josep com Joan s’han donat permís mútuament per experimentar amb altres projectes per separat. El novembre de 2007 es va confirmar la notícia de la separació definitiva del popular duo.

I per últim el v´deo que ha tingut més exit entre els seguidors de la hora de José Mota…